Expositions

L'originalitat del procediment recau, com hem dit, en l'ús del vi en el lloc del pigment. De fet, Nora López aconsegueix diferents colors mitjançant la barreja del vi (així com de les seves diferents parts i de les diferents tipologies de vi que hi ha) amb tot una sèrie de lligams orgànics o aglutinants. Pel que fa a aquests últims, l'artista usa un producte que té com a elements bàsics la caseína, l'oli de taronja i el barnís “dammar” (extret del pi). Aquesta barreja permet donar-li estabilitat i permanència a l'obra i fer que no es degradi el color del vi amb el pas del temps. A tot aquest procés, cal afegir-li les capes de barnís un cop acabada l'obra (sovint dues o tres), un barnís semblant en components a l'aglutinant que ha emprat prèviament, de color blanc (que, evidentment, queda transparent un cop aplicat) i que dilueix abans amb aigua. Pel que fa als diferents colors, n'utilitza tres de bàsics: els vermells i carmins els aconsegueix mitjançat el vi concetrat que li envien directament de Mendoza, que té una forta càrrega d'”antosianos”, que és el que li confereix el to vermell; els marrons els extreu del pòsit dels bidons mentre que els grisos els aconsegueix aplicant el vi directament sense aglutinant, mitjançant la oxidació d'aquest (semblant a les taques de vi que poden quedar en unes estovalles). A més a més, per reforçar les zones blanques, o tapar després zones que ja ha pintat, usa el làtex. Com a exemple d'això, tenim les nombrosos taques de vi que queden sobre la superfície de la tela, moltes de les quals ha de tapar després. Tot i això, moltes d'aquestes taques les deixa com a punts que reforcen la composició i que otorguen dinamisme al conjunt. Amb tot, val a dir que, en general, no aplica molta quantitat de matèria: les seves obres tenen poc cos, en el sentit, de que les zones pintades no tenen mai més d'1 cm. de “pintura”.

Com ja hem vist, la tècnica amb la que inicïa les seves obres és l'action painting (mitjançant la taca de vi). Tot i això, a l'hora de fer la figuració, es val de la tècnica de l'sfumato, ja que l'aglutinant li permet l'elasticitat necessària per a treballar les figures -semblant al que passa en el procediment a l'oli-. Pel que fa a les zones rectes o als talls, se serveix de l'esgrafiat, és a dir, treu matèria (les zones pintades amb vi que vol eliminar) mitjançant la punta seca. Per últim, també cal destacar que sovint confereix a les seves obres el caràcter de non finito, sobretot en la figuració, deixant que sigui l'espectador el que acabi d'interpretar l'obra (mitjançant escenes suggerents pretén que aquells que contemplin l'obra redescubreixint el seu significat).

En general, tot i ser-ne una excepció aquesta obra, moltes de les seves peces es troben enmarcades amb les mateixes fustes dels barrils o bótes de les quals extreu el vi, que fan al mateix temps de bastidors, de manera que els dóna una sensació quasibé escultòrica alhora que pictòrica, ja que, a més a més, en deixa -en aquestes fustes que fan de marc- les taques de vi, forats, etc...

Pel que fa a l'estat de conservació de l'obra, és difícil valorar-lo contemplant una obra tan recent. No obstant això, la pròpia artista assegura que totes les seves obres es mantenen intactes sense cap mena de problema: els colors no s'oxiden, no es malmet la tela, ... Tot i això, i aquest punt és el més interessant, ella mateixa afirma que la seva producció artística està encara en una fase experimental ja que, les seves primeres obres fetes amb aquest procediment daten només de vuit anys, temps molt breu en la història de l'art, més encara si es vol valorar l'estat de conservació de les obres. Tot i això, ni en les seves obres més primerenques ha observat cap desperfecte ni cap degradació dels colors (sempre parlant de la producció feta amb aquest procediment).

Nora López, la qual no nega una certa influència oriental, sembla haver acabat, amb aquesta obra, un període molt més visceral, fort i tancat, per entrar en temes que tendeixen molt més cap a la composició i el moviment, amb més ritme, més espais en blanc i més abstractes, en els quals el tema principal és la composició i no la figuració. Fins ara (com bé veiem en la present obra) les seves peces eren més “pesades”, amb més sentit i molt personals (característica -aquesta última- que no deixarà en aquesta nova “etapa”).

Ja per acabar, cal destacar, com a curiositat, d'on va sorgir la idea de pintar amb vi (ja que té moltes altres pintures a l'oli -procediment que emprava molt més abans d'experimentar amb el vi-). De fet, segons l'artista, va ser un accident: una ampolla de vi va caure sobre un suport de tela que tenia al taller. Després d'això, va anar investigant aquest procediment tan poc conegut.

Convido a veure la seva pàgina web, on es parla i es mostra la producció artística feta amb aquest procediment.

Carla Conesa Ramos (novembre, 2007)

Universidad de Barcelona (Facultat de Geografia i Història)