PINTURAS CON VINO

CASTELLANO

PROYECTO ENOPINTURAS

Origen de la actividad

La investigación

La pintura hecha con vino nace de una experimentación en el taller de Mendoza. República Argentina. Tierra de viñedos y fuerte tradición vitícola. La primera experiencia fue interesante, luego se fueron sumando otros ensayos y pruebas de técnicas,variedad de combinaciones en vinos, en fin, un proyecto que tiene más de 8 años hasta el día de hoy.

Técnica

El recurso material utilizado está hecho de vinos tintos (directos de la botella-hervidos-concentrados en laboratorio o de pozos de barrica)mezclados con aglutinantes orgánicos (aceites de naranja,caseína,trementina) y posteriormente barnizados con veladuras transparentes orgánicas compuestas de los aceites anteriormente nombrados. El soporte apto para este tipo de pinturas es el lienzo o tela imprimada que se utiliza habitualmente para pintar al óleo o acrílico. El papel también resulta ser un buen soporte para el vino combinado con el dibujo del carboncillo quemado de sarmiento.

Color y Textura

La gama varía desde los tierras(pozo de barrica), pasando por los grises(vino vertido directamente sobre el lienzo), rubíes(concentrado de antocianos) , violáceos(vinos de maceración carbónica) y negros(carboncillo de sarmiento).La textura varía desde la más ligera a la de mayor densidad y grano.Desde la fluidez del vino líquido de la botella hasta la pasta de pozo mezclada con el aglutinante orgánico.

Temática:

Al iniciarse el proyecto las imágenes eran principalmente abstractas siendo el color y las formas el tema principal. En un proceso natural a partir de las manchas fortuitas fueron surgiendo figuras oníricas del mundo del vino.

Enmarcado:

Algunas pinturas están enmarcadas en duelas de barrica de roble(en pequeño y gran formato) atornilladas en sus cuatro esquinas y con la tela tensada por detrás por medio de tachuelas. Este tipo de enmarcado además de ser funcional(ya que el marco cumple su doble función de marco y bastidor) resulta simbólico porque la crianza continúa entre el vino y el roble(aunque ambos transformados en componentes puramente plásticos). La tela tensada sobre las cuatro paredes lee naturalmente las cuatro curvas de las duelas y se adapta a ellas,con lo cual se produce un efecto especial que le permite salir de la bidimensión habitual de un cuadro tensado.

FRANCES

Projet oenopeinture

Origine de l'activité

L’oenopeinture (peinture au vin) est née d'une expérimentation réalisée dans mon atelier de Mendoza en Argentine, terre de vignobles et de forte tradition viticole.

Le point de départ fut la découverte du vin comme matériau pictural. De nombreux tâtonnements et essais techniques, des combinaisons de vins qui ont duré plus de huit ans ont ensuite été nécessaires.

Technique

La base matérielle utilisée est le vin rouge (en bouteille, bouilli, concentré en laboratoire, ou dépôts de barriques) mélangé à des agglutinants organiques (huile d'orange, caséine, térébenthine). Le dessin est ensuite protégé par un vernis transparent organique (les agglutinants précédemment cités).

Le support idéal pour ce type de peinture est la toile utilisée généralement en peinture à l'huile ou acrylique. Le papier se révèle aussi un bon support, pour le vin combiné avec le fusain.

Couleur et texture

La gamme chromatique va des ocres (dépôt de barrique), en passant par les gris (vin directement versé sur la toile), les rubis (concentré det tanins), les violets (vins de macération carbonique) et le noir du fusain. Quant à la texture, elle passe de la plus fine (fluidité du vin directement versé de la bouteille) à la plus dense, voire granuleuse (dépôt de barrique mélangé à l'agglutinant organique).

Thématique

Au départ, les dessins étaient principalement abstraits ; la forme et la couleur étaient le thème principal. Par la suite, des figures oniriques sont ressorties naturellement des formes créées par le hasard.

Encadrement

Certains encadrements sont réalisés avec des planches de tonneaux de chêne (petit et grand format) assemblées aux quatre coins. La toile est ensuite clouée sur l'arrière du cadre.

Cet encadrement allie fonctionnalité (le cadre sert de châssis et d'encadrement) et symbolisme (car le vieillissement continue à travers le vin et le chêne, bien que les deux soient transformés en composants purement plastiques). La toile tendue sur les 4 parois s'adapte aux courbes des planches, produisant un effet spatial qui permet à la toile de transcender la bi- dimensionalité habituelle. Una de les característiques més destacades de l'artista és el seu procediment pictòric: pinta amb vi. Així mateix, cal destacar que tant la seva tècnica com el seu procediment marca molt la seva manera de treballar: no treballa, per exemple, a partir d'esbossos previs. Segons paraules de la pròpia artista un esbós és “partir de cero: dejar la mente en blanco y concentrarse en la procedéncia del elemento con el que pinto”, és a dir, Nora López, a partir d'un ambient que ella mateixa es crea en el seu taller (amb música escollida minuciosament, per exemple), es concentra, respira i fa una visualització mental del que vol exterioritzar i, quan ella ho creu necessari, fa una taca a la tela amb una ampolla de vi -que tindrà ella a la mà, amb el tap de suro mig tret-. De fet, aquesta concentració també li serveix per anar situant el que serà l'acció de l'obra en la proporció àurea (proporció feta a través d'un quadrat i un rectangle), que s'establirà a partir de la taca que quedarà del vi. Així, segons ella, aconsegueix un efecte de contraposició entre allò fortuït (la taca que es queda a la tela, sempre feta d'esquerra a dreta, i de la qual sortirà, com s'ha dit, el que després serà l'obra en sí) i allò pensat a conciència, mitjançant tota aquesta “preparació” prèvia, que no és res més que concentració i visualització en la força de la terra, la vinya i el vi.

CATALAN

La peça va ser realitzada, aproximadament, en cinc sessions de quatre hores, i de fet, és una obra recent de l'artista, ja que ha estat feta aquest mes d'octubre del 2007. Pel que fa a les dimensions de l'obra, ja hem dit que és una obra apaïsada (a demanda del client i important per a la composició que ella pretenia per aquesta obra), d'1'30 cm. de base per 70 cm. d'alçada (format seriat, molt usat per a fer paisatges); el suport és una tela muntada sobre bastidors.

L'originalitat del procediment recau, com hem dit, en l'ús del vi en el lloc del pigment. De fet, Nora López aconsegueix diferents colors mitjançant la barreja del vi (així com de les seves diferents parts i de les diferents tipologies de vi que hi ha) amb tot una sèrie de lligams orgànics o aglutinants. Pel que fa a aquests últims, l'artista usa un producte que té com a elements bàsics la caseína, l'oli de taronja i el barnís “dammar” (extret del pi). Aquesta barreja permet donar-li estabilitat i permanència a l'obra i fer que no es degradi el color del vi amb el pas del temps. A tot aquest procés, cal afegir-li les capes de barnís un cop acabada l'obra (sovint dues o tres), un barnís semblant en components a l'aglutinant que ha emprat prèviament, de color blanc (que, evidentment, queda transparent un cop aplicat) i que dilueix abans amb aigua. Pel que fa als diferents colors, n'utilitza tres de bàsics: els vermells i carmins els aconsegueix mitjançat el vi concetrat que li envien directament de Mendoza, que té una forta càrrega d'”antosianos”, que és el que li confereix el to vermell; els marrons els extreu del pòsit dels bidons mentre que els grisos els aconsegueix aplicant el vi directament sense aglutinant, mitjançant la oxidació d'aquest (semblant a les taques de vi que poden quedar en unes estovalles). A més a més, per reforçar les zones blanques, o tapar després zones que ja ha pintat, usa el làtex. Com a exemple d'això, tenim les nombrosos taques de vi que queden sobre la superfície de la tela, moltes de les quals ha de tapar després. Tot i això, moltes d'aquestes taques les deixa com a punts que reforcen la composició i que otorguen dinamisme al conjunt. Amb tot, val a dir que, en general, no aplica molta quantitat de matèria: les seves obres tenen poc cos, en el sentit, de que les zones pintades no tenen mai més d'1 cm. de “pintura”.

Com ja hem vist, la tècnica amb la que inicïa les seves obres és l'action painting (mitjançant la taca de vi). Tot i això, a l'hora de fer la figuració, es val de la tècnica de l'sfumato, ja que l'aglutinant li permet l'elasticitat necessària per a treballar les figures -semblant al que passa en el procediment a l'oli-. Pel que fa a les zones rectes o als talls, se serveix de l'esgrafiat, és a dir, treu matèria (les zones pintades amb vi que vol eliminar) mitjançant la punta seca. Per últim, també cal destacar que sovint confereix a les seves obres el caràcter de non finito, sobretot en la figuració, deixant que sigui l'espectador el que acabi d'interpretar l'obra (mitjançant escenes suggerents pretén que aquells que contemplin l'obra redescubreixint el seu significat).

En general, tot i ser-ne una excepció aquesta obra, moltes de les seves peces es troben enmarcades amb les mateixes fustes dels barrils o bótes de les quals extreu el vi, que fan al mateix temps de bastidors, de manera que els dóna una sensació quasibé escultòrica alhora que pictòrica, ja que, a més a més, en deixa -en aquestes fustes que fan de marc- les taques de vi, forats, etc...

Pel que fa a l'estat de conservació de l'obra, és difícil valorar-lo contemplant una obra tan recent. No obstant això, la pròpia artista assegura que totes les seves obres es mantenen intactes sense cap mena de problema: els colors no s'oxiden, no es malmet la tela, ... Tot i això, i aquest punt és el més interessant, ella mateixa afirma que la seva producció artística està encara en una fase experimental ja que, les seves primeres obres fetes amb aquest procediment daten només de vuit anys, temps molt breu en la història de l'art, més encara si es vol valorar l'estat de conservació de les obres. Tot i això, ni en les seves obres més primerenques ha observat cap desperfecte ni cap degradació dels colors (sempre parlant de la producció feta amb aquest procediment).

Nora López, la qual no nega una certa influència oriental, sembla haver acabat, amb aquesta obra, un període molt més visceral, fort i tancat, per entrar en temes que tendeixen molt més cap a la composició i el moviment, amb més ritme, més espais en blanc i més abstractes, en els quals el tema principal és la composició i no la figuració. Fins ara (com bé veiem en la present obra) les seves peces eren més “pesades”, amb més sentit i molt personals (característica -aquesta última- que no deixarà en aquesta nova “etapa”).

Ja per acabar, cal destacar, com a curiositat, d'on va sorgir la idea de pintar amb vi (ja que té moltes altres pintures a l'oli -procediment que emprava molt més abans d'experimentar amb el vi-). De fet, segons l'artista, va ser un accident: una ampolla de vi va caure sobre un suport de tela que tenia al taller. Després d'això, va anar investigant aquest procediment tan poc conegut.

Convido a veure la seva pàgina web, on es parla i es mostra la producció artística feta amb aquest procediment.

Carla Conesa Ramos (novembre, 2007)

Universidad de Barcelona (Facultat de Geografia i Història)